Comunicat oficial de Redona Vilademà a les jugadores.

Benvolguts germans i germanes redonistes.

ja sé que darrerament els resultats no han estat els que us esperaveu i que segurament això ha estat degut a la meva falta d'activitat. Les meves aparicions han estat escases darrerament així com els meus savis consells. La veritat és que he estat una mica ocupada amb altres asuntus. Ja sabeu que quan l'amor truca a la porta no té aturador i jo sóc una llagosta que m'entrego amb pinçes i ànima a les meves relacions.

Si nois i noies, si, m'he enamorat bojament.

Desper classe de música.

Després de les darreres jornades, els Despedicius hem vist que lu del feungol no és u nostru.
És per això que hem contactat amb un pufessor de música per a dedicar-nos al mundillu del espectacle.
En concret al món del cant.

Aquí us deixem la primera lliçó. Mireu el video sençer.

No té Desperdiçiu.

Oportunitat perduda. Salta pequeña langosta.

Gran oportunitat de situar-se a la part alta de la classificació, és la que van perdre ahir a la nit les nostres jugadores al derbi que enfrontava al desperdiçiu de Salònica i el Pfvoca Juniors.
Les nostres jugadores van començar el partit molt malt posicionades i van rebre un 0 a 2 en pocs minuts que les obligava a remuntar.
I així va ser.
Un cop sobre la taula de les nostres jugadores va fer que en arribar a l'equador del partit el luminoso del Redona Arena reflexés un
2 a 2.
Però les Pfvocotes estaven molt fortes i confiades i van aconseguir fer pujar un 5 a 2 al marcador que sería insalvable per les jugadores crustàcies tot i que en els darrers minuts de joc van poder maquillar el resultat posant un 5 a 4 definitiu al marcador.

Aquest resultat obliga a les jugadores Desperdiçies a guanyar els dos partits que queden abans del "parón navidenyu" si volen aspirar a la part alta de la taula.

Les reaccions de l'afició però no s'han fet esperar i les jugadores han rebut mostres de suport des de tots el punts del planeta.
La darrera, la d'aquest senyor que ens ha dedicat aquesta bonica cançó per animar a l'equip.

Salta, salta, salta, pequeña langosta.

Els pfvocotes escalfen el partit des de la caverna mediàtica calificant la defensa desperdicia com a tal "desperdiciu"

Des dels despatxos redonistes fem la reflexio següent: Tots sabem que el món es regeix per un caos molt ordenat que el converteix en un escenari perfecte, en tant que ha esta capaç de perdurar milers de milions d'anys, durant els quals hi ha hagut colisions entre plantes, eclosions d'estrelles, impactes de cometes, absorcions de galàxies dins de forats negres tals com l'entrecuix de Maria Me-La-Pone-Piedra, i tot hi així encara és ben viu. Si ho això ho traslladem als terrenys de joc, obtenim la següent afirmació persé: "Potser la defensa del desper és un caos desperdiciat, però del caos en traiem la força, és aquest caos el que despista els nostres rivals, és aquest caos el que ens permet fer gols de baselina des de la defensa i és aquest caos el que ens farà vèncer avui encara que encaixem un ou de mico de gols en contra tot i l'excel·lent pantera que tenim com a portera"

MVP

El Desperdiciu de Salònica sempre ha cregut en l'educació en els valors i per això sempre ha apostat per les seves jugadores moralment més ben dotades per a representar-nos en la capitania. És per això que, coincidint amb el 4t aniversari de l'equip, que celebrarem el dia 12 de desembre, i amb el permís de la Isabeló, que ens ha marcat el camí de l'ètica de l'equip durant aquests 4 anys, Plaerdemavida assumirà el rol de capità després de proclamar-se definitivament MVP i "EmBiPi" (Emo, bisexual i Pixapí) aquest diumenge. A part d'haver-se convertit en una jugadora imprescindible tècnica i tàcticament a l'equip i la màxima golejadora, Plaerdemavida ha aportat la intensitat i la força física que faltava i ha engegat campanyes per encomanar-ho a la resta de jugadores de l'equip, com deixar de fumar o convèncer-nos que hi ha una relació directe entre entrenar-se i el rendiment posterior al terreny de joc (alguns encara en tenim dubtes). Plaerdemavida és la cara de l'optimisme, la intensitat en el joc i la força de voluntat i, més que mai, la MVP de l'equip.

Un empat de gran valor amb regust a derrota. TCFC - Desper, 3 a 3

La darrera victòria contra els Cítrics era una advertència que aquest equip està immers en un procés de regeneració futbolística i els Chunguitos van tardar a adonar-se'n però van reaccionar a temps.

El Desperdiciu va sortir amb la mateixa empenta que el darrer partit, disposat a plantar cara a l'equip Chungo, però va costar una mica més mantenir l'ordre inicial i la força dels Chungadors va remetre contra la nostra porteria quan encara no s'havien jugat els primers 15 minuts de partit. Amb el marcador en contra, l'equip va anar trobant les vibracions que buscava d'entrada i va començar a crear ocasions que, ràpidament, van donar els seus fruits. Així, vam empatar el partit, vam avançar-nos en el marcador i vam rematar la feina amb un tercer gol que ens havia de permetre sortir victoriosos de l'encontre. Però, tot i les ocasions, l'equip encara patia massa en defensa i les arribades dels Chungos sempre eren perilloses. Una baixada de tensió a deu minuts del final va suposar dos "chicharrassus" dels Chungos i va col.locar l'empat definitiu al marcador.

L'empat, que a priori és un bon resultat contra el tercer classificat, va tenir un cert regust a derrota, després de la bona imatge que havia donat l'equip durant tot el partit. L'equip ha millorat en atac, és una mica més tècnic i fa progressos tàctics mica en mica, però encara no té la solidesa defensiva necessària per a ser un equip gran. Però la LEFA no para i, aquesta setmana, ens les hem de veure amb el Pfvoca Júniors, un partit clau pels nostres plans a curt termini i, al mateix temps, un partit històric, un clàssic amb profundes rivalitats, fins i tot de parentiu.