Plantilla 2017-2018
La Túl·lia va néixer molt a finals del 1986, tan a finals que se li va fer gener de 1987, però què hi farem, és de reacció lenta. Després d'uns inicis desafortunats en el món del futbol en els que va haver d'acceptar i rebutjar nombroses ofertes d'equips de petita i mitjana categoria (dels que en té un bon record, s'ha de dir), finalment la seva carrera feungolística la va portar a signar un contracte el 2007 amb el Desperdiciu de Salònica que li permetia combinar-ho amb el seu contracte vigent (aleshores i encara) amb el JB Drink Team, que competeix regularment a la Lliga Social del Club Natació Sabadell. Si una de les seves famoses lesions no ho impedeix, el seu contracte el vincula al club fins a la fi dels seus dies com a feungolista, que es calcula que serà pels volts del 2040. La seva especialitat són les #roçquetes i les #failselines, que fan del seu joc un estil gràcil a vegades genial i a vegades absurd, a vegades decisiu i altres cops ridícul. Amb tot, una peça històrica de l'equip, del que n'és membre fundadora i vitalícia i Desperdicia per sempre!
6. Britnispirs (Geri)
Nascuda el 28 de juliol de l'any 1986, és una de les jugadores-fundadores del desperdiçiu de salònica FC. La seva gran funció al camp és fer una mica de tot i fotre una mica de "sisanya" ja sigui amb l'equip contrari o amb el seu propi equip. segons ens ha dit ella mateixa. Però la seva "asanya" més important, i de la que més orgullosa se sent, és la de ser la creadora de la paraula desperdiçiu així com del descobriment, juntament amb la seva companya d'equip llentieta, de la redona vilademà. Amb tres temporades a la Lefa, la jugadora compta amb un palmarès envejable. 24 lligues (que va aconseguir a una tenda de roba interior femenina), 7 copes (de gintònic després de cada partit), 1 lliga Lefa, 1 medalla de bronze al saballut de ferro, 1 medalla d'or al saballut de ferro i 1 cupó de descompte de 2 eur. a les gasolineres Repsol per una compra superior a 25 eur. Pel que fa a la seva manera de ser i de fer, és una gran amant de la gastronomia mundial i d'Zlatan Ibrahimovic (això ens pots donar pistes sobre el volum de la seva panxa i la seva qualitat com a jugadora)
Nascuda el 27 de desembre de 1986, en circumstàncies poc clares pels voltants de la zona hermètica ( la d’El Cairo, és clar). Después de vagar sense romb durant anys per aquests móns de Déu ha arribat amb il.lusió per fer crèixer la institució centenària de la qual forma part .La rumorologia popular comenta que, durant aquest temps, se l’ha vist en camps de l’extrarradi jugant a altres esports com el Handbol (futbol, però amb la mà) o Básquet (futbol però amb cistella enlloc de porteria). Juga majoritàriament a la davantera, més que res, perquè quan perd la pilota disposem de més temps per evitar que l’equip contrari ens marqui un gol. A vegades intenta ajudar en la construcció del joc, ajudant-se del seu físic escultural, però en més de una ocasió s’ha comentat que no és el seu fort. La seva principal virtud és la de xutar amb molta potència i poc control, però per pura estadística, de cada 10 intents un va entre pals.
13. Isabeló (Many)
Neix un gloriós 24 de juny del més gloriós encara 1986. Juga des del primer partit de la primera lliga pre-Lefa. Segurament és de les jugadores que més partits ha jugat amb el Desperdiçiu i també la que ha tingut la lesió més important, exactament en el dit "manyic" de la mà esquerra. Normalment s'encarrega de tancar la defensa per darrera de totes les jugadores tot i que a vegades se li para el comptador i es creu un davanter centre més. És de les poques jugadores que ha participat íntegrament a totes les edicions del Saballut de Ferro. La seva principal funció és la càrrega del fardu de llana. Amb excel·lents resultats, per altra banda. Gran amant de la bona vida, del menjar del nord i dels gintonics i destil·lats en general, acostuma a ser el primer en fumar després de cada partit. ( Ara ja no. HA DEIXAT DE FUMAR!!!)
14. Maymita loca (Arnau)
Neix un gloriós 24 de juny del més gloriós encara 1986. Juga des del primer partit de la primera lliga pre-Lefa. Segurament és de les jugadores que més partits ha jugat amb el Desperdiçiu i també la que ha tingut la lesió més important, exactament en el dit "manyic" de la mà esquerra. Normalment s'encarrega de tancar la defensa per darrera de totes les jugadores tot i que a vegades se li para el comptador i es creu un davanter centre més. És de les poques jugadores que ha participat íntegrament a totes les edicions del Saballut de Ferro. La seva principal funció és la càrrega del fardu de llana. Amb excel·lents resultats, per altra banda. Gran amant de la bona vida, del menjar del nord i dels gintonics i destil·lats en general, acostuma a ser el primer en fumar després de cada partit. ( Ara ja no. HA DEIXAT DE FUMAR!!!)
El nostre jefecito
7. Shakèrica (Èric)
El nostre pase de taló
8. Xispita (Nava)
La nostra davantera Salinas
La nostra portera
La nostra intensitat
Altres jugadores
0. Plaerdemavida (Roger)(Cedida al Lyon)
Fou nascuda un 28 de novembre de l'any 1986. Quan nasqué, l'URSS encara existia, el Cobi encara no havia sortir del llapis d'en Mariscal i en Bustos no gosava ni somniar a ser president d'escala. Al carrer, hi feia fred i els arbres eren de color marró. Futbolísticament, se la coneix per les seves innovacions en el món de l'equipament: ha provat, sense èxit, de substituir les bótes de futbol per unes bótes barates de pell girada (que venen al carrer de Sant Antoni, en una sabateria de les "d'antes") i ha gosat, també, jugar sense ulleres ni lents de contacte. Res no ha acabat de reeixir. Juga a la defensa, a la banda esquerra, i, de tant en tant, li agrada obsequiar les seves companyes amb crits orgàsmics, com aquell que va fer guanyar posicions al Desperdiciu en el segon any en què participaven al Saballut de Ferro. Em sembla que, si fa no fa, això és tot.
36. Trini (Ber) (cedida al Pontevedra)
Concebuda de males maneres a Síria, fet que explicaria la morenor de la seva pell, va veure món per primer cop el 30 d'abril de l'any 1986 a la seva ciutat natal, Sabadell. De petita estava enamorada de dues coses que encara conserva: el Barça i jugar a futbol. Després d'una temporada a l'estranger, cedida al Compostela i amb la missió de menjar-se totes les petxines, gambes (ho sento) i demés animals marins amb closca o esclòfia, va tornar a casa per veure el Desperdiçiu guanyar la primera Lliga.
Juga al centre del camp o bé a la "delantera", però això és el de menys. Se la pot reconèixer perquè duu unes bambes de futbol que li van grans i, sovint, després del partit té els peus igual com si haguéssin passat per l'escorxador. Li fa vergonya participar al Saballut de Ferro, però s'ha convertit en la assistenta personal de les noies que hi competeixen i acaben vomitant pels descosits al pati de l'institut que les va veure crèixer.
00. Lentils(Guim) (Suplent de luju)
El cinisme del Desperdiciu
s/n. Devorah (Carles) (Caiguda en combat)
La nostres ales a la banda esquerra
2. Lulita (Llurba) (Baixa per lesió)
L'ala dreta
