Victòria llomística sobre el terreny de joc i victòria desper fora del mateix.

Ahir dimecres vem saltar del llit amb un paraigües sota el braç (wonder bras, en anglès) amb amenaça de pluja again.
Tot i aixi el dia s'arreglava i al final quedava clar que l'amenaça matinera no era més que la boira baixa ressacosa de l'excès de cava destapat durant la jornada anterior. Aquest fet va provocar que gran quantitat de bombolles revolucionàries votantes de la CUP ben embriagades s'escampèssin pel la nostrada Arrahona provocant un desembarco del rey i fent caure del tronu de hierru el lord de la ciutat i deixant sense patrocini la competició de la Lefa Cup Disbustos.
Bé doncs, un cop les bombolles van escampar la boira tot es va arreglar; (tot i que la ciutat s'ha qedat sota alarma vermella per l'amenaça imminent de la caiguda de tots els taps de suro projectats a l'atmosfera procedents de les ampolls de cava, diuen que algun d'ells ha superat el guiness de Baumghartner o com es digui). Va arribar la nit amb un fred de la hostia i els integrants llomistics i desperdiciats s'escalfàven per l'encontre.

Començava el partit amb unes jugades de diabòliques combinacions de la banda dels rogs-i-negres. La tocàven com mai, tant que en algun moment les seves samarretes van verdejar una mica fent destellus fruítics. (Més tard es va comprovar que el verd de les samarretes redonistes era només degut a la manca d'higiène).
Però bé, el fet és que durant els 10 primers minuts els redona s'ho van creure encerrant els lloms a la seva àrea i marcant dos golassos de tiralínies gens propi de l'equip.

El marcador innexistent mostrava un 2 a 0 i els desper estàven gaudint sentint-se i sabent-se guapos, bons jugadors i .... pobres; però bé savien que fèien enveja a tota la graderia i confiàven en poder lligar durant la nit posterior al partit. (Cosa que no va succeir, l'únic atisbe sexual que van tenir els integrants redonistes va ser un somni eròtic amb ejeculació precòç).

La cosa va seguir així fins que els lloms van fer un gol simplot.
Ens desper es van dir que "no passa res, no passa res" i s'ho van seguir creient. I aleshores va arribar el segon llom porquil, aquest ja més el.laborat.

Empat a 2.

Comença el caos i el desgast desperdiciant, els porquíssims comencen a combinar-la netament i a marejar els salònics.
Arriba el desempat, 3 a 2 i els lloms es couen, comencen a engreixar i agafar un color duradet. L'Andreu n'enxufa 1, 2, 3 i ja no saben quants en va fer. Els deper corren bojos pel camp darrera la pilota però finalment poden aturar una mica el caos i retallen d'un 6 a 2 a un 6 a 4.
Tornen una mica les esperances desper, però un altre golàs d'Andreu de jugada al pal curt i encara un altre més en jugada assejada en l'execució d'un fleckit directe posen un 8 a 6 definitiu al porcador.

Derrota desperdicia, again. Dish!
Tot i que el resultat potser va ser un xic abultat veient el quart d'hora català final de bon joc dels redona (durant el qual es van combinar pilotes i marcar 0 gols); però derrota justa al cony i a la fi.

Els despers se'n van a dormir sense deixar de passar pel piscinas a fotre's uns bons entrepans on els porcs van perdre per pallissa ja que no va quedar cap troç de llom amb keitchup sense devorar!

Fins la propera!

Els Xivarritas s'emporten el derbi marítim davant un Desperdiçiu plagat de baixes.

El passat dimecres 7 de Novembre les nostres jugadores visitaven per primera vegada en la història del nostru club, l 'estadi Mordor B.
Aquesta visita era en motiu de la 8a jornada de la lliga LEFA 2012-2013 que enfrontava les jugadores redonistes amb un dels nous equips LEFA, els Xivarritas Pescanova.

L'equip crustàci arribava a la cita amb la necessitat de seguir sumant punts per no despenjar-se de les primeres posicions de la classificació i així seguir tenint opcions al títol de lliga.
El Desperdiçiu, però, contava amb les baixes de Túl.lia, Isabeló i Britnispirs que tenien partit internacional a la lliga social del club natació.

Tot i així l'equip es va poder reforçar a darrera hora amb el jugador suplent Marc o també conegut com " The Gemelo 1".

Les Redonistes van plantar cara en tot moment i amb els gols de Shakèrica i Xispita ( dos autèntics golassos ) van estar en disposició d'emportar-se el partit però el tiki-taka de tota la plantilla i el tiki.tacó de Shakèrica no van ser suficients per acabar emportant-se el matx.

Finalment 4 a 2 pels Xivarritas, que van fer un bon partit, i el Desperdiçiu que suma la segona derrota consecutiva.

Pel que fa a la classificació, la cosa queda més o menys igual.
La millor noticia pels Redonistes és que es mantenen en la cinquena posició amb un coixí de dos punts respecte els Lloms i a dos punts de Trepa i Endavant les Atxes que es situa en tercera posició i ja és oficialment l'equip revelació de la primera volta de la lliga Lefa.

La setmana que vé les nostres jugadores, ja amb l'equip al complet, s'enfronten al cué de la lliga, l'AJS.
Aquest és un partit molt important pel nasdtru club ja que una victòria pot tornar a enganxar a les nostres a la lluita pel títol i acabar així una bona primera volta. L'equip però no s'ha de confiar i ha de seguir treballant en la meteixa linia per aconseguir aquest triomf davant els assamblearis que, segur, que no posaràn les coses fàcils.


SIDS
Serveis Informatius del Desperdiçiu de Salònica.  

TANQUEM L’OCTUBRE AMB DERROTA ÈPICA.

Era dimecres, com cada dia de partit.

Ja era fosc, de nit inclòs degut al canvi d'horari.

Després de tot un dia de pluja l'ambient era humit, la sorra de la banqueta convertida en fangar en algunes zones on l'aigua no havia drenat bé, algunes brises d'aire fred despertàven algunes bafarades de les boques roig i negres; tots ho sabíem, no era un dimecres de partit qualsevol, no era un matx més, era EL partit contra els Cítrics.

El xiluet inicial no va sonar, més que re perquè ningú no en portava, però valents vem iniciar el partit igualment desafiant l'àrbitre innexistent.

Ambdós equips van arrencar amb força, molt disciplinats, concentrats, amb respecte mutu al rival que teníem davant.

Vàrem comprovar les forces i tal com les onades fan contra les roques de l'espigó en nits de mala maró ningú guanyava l'esbranzida i els intents de gol quedàven neutralitzats.

El partit seguía amb empat a zero al marcador, els Cítrics terenyinàven combinacions impossibles de pilota: que si ara esquerra, ara dreta, ara CiU, ara amunt, ara avall, ara obrim bandes, ara passada en profunditat per l'eix de la defensa, ara correguda fins la lína de fons i passe de la mort, ara dribling elèctric individual, ara xut des de la frontal… Mentrestant els despers pujàven a la Vallesana i s'hi quedàven tant com podien tot vascul•lant el bus en direcció a la marea verda.

Tot va seguir així fins que va aparèixer un magistral Martini que es va enfundar la samarreta del Ronaldinho a la semi-final de la Champions contra el Chelsea i va fer una balleruca finalitzada amb un xut a peu quiet per tota l'escaire dreta de la porteria vermella.

Els jugadors desperdiciats es van quedar bocabadats i alguns no sabíen si aplaudir o plorar veient que després de tot l'esforç realitzat ens adelentàven en el marcador.

Després d'això, enlloc d'enfonsar-se, els redonistes van treure pit i collons des de la banda començant amb els crits de'n Jordi Deu fins a la mateixa Madamme dins del camp; que si no en tenia prou de fer seure al porter àcid una vegada davant de la seva internada dins de l'àrea rival, doncs ho feia dues i tres tornades en la mateixa jugada fent retalls impossibles però enviant la pilota fora.

Va ser durant aquest període que va aparèixer la típica i nostrada genialitat de cada partit de la Túl•lia. I és que sempre en té una a cada partit.

Agafa la pilota recullida des de la propia porteria, controla, aixeca la mirada, localitza la porteria rival, ja té el seu objectiu. Aleshores és quan fruny el seny, apreta el cul, amaga panxa i arrenca una esbranzida seguida de mil i un tocs i retocs entre peu esquerre i dret, retalla, amaga, treu cul, aguanta, dribla, esquiva, frena, trepitja la pilota, finta, fa seure el porter i golàs pel pal llarg.

Empat.

Els Cítrix es neguitegen, el porter verd fot quatre crits i els jugadors Sal de Frutas s'entonen.

La igualtat va seguir en el marcador fins que al cap de no sé quants, però pocs minuts i mil i un xuts verds aturats pel porter, pel pal, pels defenses i algun potser a fora també; els Cítrics perforàven de nou la porteria Salònica fent pujar l'u a dos.

Tot i així, els Desper encara hi crèien, encara veien l'èpica, ho podíem fer i ens ho crèiem però va arribar el 3r gol verd i un quart i tot.

Aleshores ja, ens ho vem deixar de creure, vem posar autobús de nou i a contenir les embrenzides juvenils de pulmons frescs com podíem per tal de no encaixar un cove de castanyes de gols.

Final del matx, 6 a 1 contra el líder més líder que mai i res a dir: bon partit, bona i merescuda victòria dels Cítrics per mèrits propis que no pas per desmèrit dels Desperdiçiu que van fer tot el que van poder i més ja que ens hi vem deixar la pell però no va poder ser.

Com diría en Cruyff: "El rival también juega. Algunas veces se gana y otras se pierde".

 

Salut i força al canut marrameu.