Des fa unes setmanes ja és una veritat inqüestionable que els Desperdiçius s'han deixat estar de punyetes i han començat a mostrar allò que portaven dins: una clara vocació guanyadora i una força que les focotes no s'esperaven. "Estic veritablement sorprès -deia una focota en aquest mitjà de comunicació-, haig de confessar que les focotes estem mortes de por... ara veig que, en el fons, tot respon a un pla molt ben pensat: els Desperdicius ens han estat donant peixet i quan nosaltres ens hem cregut invencibles, ells s'han tret les seves màscares i han començat a jugar de debò. Suposo que ho han fet per no avorrir-se davant d'un equip tan feble com el nostre... ara tenen l'alicient de retallar la distància de gols que ens han regalat..."
Sí, senyor, ara tot és al seu lloc. Tot i així, cal que mostrem una certa preocupació davant del fet que encara estem sovint massa temptats a donar peixet al rival. La compassió i l'esport no casen i els desperdicius tenim, desgraciadament, massa bon cor. L'últim exemple el trobem justament en aquest últim partit quan la Britnispirs, ensumant-se la pallissa que els hi hauriem fotut a les focotes després de la remuntar el resultat advers del partit, va decidir enviar la pilota als núvols, extraviar-la, perdre-la, per estalviar a les focotes una altra derrota humiliant.
També volem remarcar que davant d'aquest gir del desperdiciu les focotes han incrementat, per desesperació, la seva violència. En aquest partit, dos desperdiçius -la Isabeló i la Plaerdemavida- han acabat mig lesionades per culpa de les focotes. La primera es queixa del coll i la segona del maluc esquerra i la cuixa dreta. En fi... res ens pot aturar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada