Els Desperdiçius han tornat a caure davant de les Focotes en un partit una mica més ben jugat que el de la jornada anterior. El partit va tenir, per la part dels desperdiçius, una figura indiscutible, la Trini, autora de tots els gols de l'equip. Al final del match, un sector del públic va treure mocadors blancs, en senyal de protesta contra l'actitud de l'equip, que no va saber encarar amb alegria i decisió l'enfrontament. Un altre cop vam haver de llegir en les cares dels jugadors i dels aficionats la mateixa tristesa i decepció que, segons sembla, tenim per mascotes predilectes de l'equip. Malgrat la nuvolada de pessimisme que pesa sobre l'equip, però, hem de dir que el Desperdiciu pot plantar cara a les focotes, sempre i quan assumeixi la següent consigna, clau de tot plegat: Alegria! Alegria! Alegria! Alegria i Força!
Quants cops no hem comprovat que la clau de la força del Desperdiçiu està en la seva alegria? Quants cops no hem vist que, gràcies a la cridòria ("ja els tenim!", "les focotes tenen por!", "us fotrem una pallissa!", "vinga noies!", etc.), les forces de l'equip reneixen i ens ve l'inspiració golejadora? Des d'aquest diari, volem llençar aquest clar missatge a l'equip: la seva tàctica ha de ser, sobretot, la guerra psicològica. Vet aquí una veritat com una casa de pagès: el Desperdiciu és, físicament, inferior a les Focotes. Què podem fer doncs? Desdibuixar aquesta veritat amb l'Alegria, la Guerra Psicològica, l'Ironia, la Sorpresa, la Mentida ("Vinga Focotes, que no ens arribeu ni a la sola de la sabata!"). Si aconseguissim jugar com el que som -transvestits esbojarrats, desperdiçius- seríem imparables. Ells tenen la força, nosaltres l'audàcia.
Au ja està tot dit
Visca el Desperdiçiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada