No parem, seguim! (crònica jornada 19)

A falta de 4 jornades per la finalització de la lliga (les autoritats han informat que hi haurà partits fins el dia 18 de juny), el Desperdiciu es posa a 3 punts de la lliga amb una victòria in extremis (4-3)

Hem de confessar, primer de tot, que el nostre mitjà (que s'ha comportat amb absoluta professionalitat i objectivitat durant tota la temporada) no va poder ser present a l'encontre durant la primera part. El nostre cronista, amb solideritat amb la Túl·lia, va pujar caminant i coixejant a l'estadi de futbol i, com era d'esperar, va arribar tard.

La primera impressió no va ser del tot bona. Un equip esberat, cansat i desorientat (i esbroncat!) afrontava l'encontre sense moral ja que perdia per 1 a 2. Desconeixem les circumstàncies que van portar l'equip a tals extrems però vam poder veure que fins i tot la suor de les jugadores tenia un altre color. Les pfvocotes atacaven una vegada darrera l'altra i les nostres noies no podien fer més que contra-atacs i jugades aïllades que no arrivaben a bon port. Per si això no era poc, a 10 minuts del final es va produïr la desperdiciada de la jornada amb un gol en pròpia porta que posava la cosa molt difícil i la lliga a 9 punts.

Però l'equip va reaccionar, va deixar la dinàmica navegadora i va començar a construïr. Va enfortir el mig del camp, va coordinar bastant bé els relleus (les energies de l'equip) i, amb cosa de pocs minuts, un raig d'energia que empenyia l'equip amunt es va traduïr en un golàs de Plaerdemavida que injectà la moral necessària per replentejar els minuts finals.

Les pfvocotes van anar avall, es van desorganitzar i van heretar el joc de jugades aïllades (potser més perilloses que les dels desperdicius però sense resultats més enllà d'un xut al travesser). El desperdiciu va anar amunt, va suar i córrer com poques vegades se les ha vist i en una jugada a la banda, després d'un córner, la Britnispirs va fer el xut de la seva vida (fins aleshores) enviant una potent pilota a la creueta des de fora de l'àrea i gairebé sense angle. Es veia que el tercer era a prop. Dit i fet, en un minut la mateixa Britni feia el 3 a 3, resultat que (s'ha de dir) totes vam firmar en aquell mateix moment.

Però el millor encara havia de passar. Uns minuts d'agonia més tard la dona-xiulet-final apareixia per la rampa quan la portera pfvocota tenia la pilota a les mans. No va voler aturar el partit ("no parem! seguim!", cridava) i va enviar una pilota gairebé a la nostra àrea. Totes les pfvocotes (portera inclosa) van abandonar les seves posicions per pujar a l'atac i buscar l'empat. Però la Britni va tallar la passada i va engaltar una "volea" des del nostre camp que va fer una "baselina" a la portera contraria posant el 4 a 3 definitiu al marcador. Increïble!

L'heroïsme de la Britni és indiscutible i va pal.liar la desmoronada que havia causat amb els seus crits. Tot i així, és importantíssim fer-nos ressò de l'actitud de totes les jugadores els últims 20 minuts. Les bandes, amb la Trini i Plaerdemavida, van funcionar amb energia i decisió. La Patotxa es va fer la reina del mig del camp. La Isabeló va ser contundent i va mantenir el resultat dels contrincants permetent la remuntada de l'equip. La Chispita allunyava el perill i molestava a davant i, ho hem de mencionar, l'afició a la banda va ser decisiva; cada cop que una pfvocota s'acostava li recordava a cau d'orella... "perdreu la lligaaaaaaaa..."

Visca el desperdiciu!

Imparables! (crònica 18a jornada)

Només hi ha un possible titular per definir el que està passant a Can Desperdiçiu: IMPARABLES!

Així, en efecte, és com ha titulat unànimament tota la premsa esportiva la úlitma victòria del Desperdiçiu de Salònica (3-2). L'equip encarrila la quarta victòria consecutiva i es posa a només 6 punts del seu etern i únic rival. El partit va estar precedit d'una gran incertesa degut a les condicions meteorològiques. Les especulacions sobre si es jugava o s'anul·lava el partit van durar fins a l'últim moment. Una pluja feble però constant amenaçava amb impedir el partit. Finalment, però, després d'inspeccionar detingudament el terreny de joc (una part del camp estava inexplicablement molt més mullada que l'altre) i de passar-hi amb urgència una super-pala-de-treure-aigua, la jornada es va donar per bona i el derbi va començar.

Malgrat la importantíssima baixa de la nostra estimada Túl·lia, l'equip va estar a l'alçada de les circumstàncies i no va defraudar l'abundant afició que amb paraigues però alegres s'havien desplaçat fins al camp. La defensa, tret d'algun petit moment en què va fer aigues, va tornar a mostrar-se ferma i lluitadora (la gran conquesta de l'equip ha estat saber veure que la clau estava en la consistència de la defensa). Cal remarcar el talent que va demostrar posseïr la jugadora que substituia una de les nostres baixes, la Carleta, que, tot i estar molt engostipada, va deleitar-nos amb algunes fantasies al mig del camp. Com ja és habitual, la Britnispirs, ja recuperada del mal tràngol que la premsa rosa li va fer passar al descobrir-se la seva relació amb un pfvocta, va tornar a ser la inspirada golejadora de l'equip (2 dels 3 gols els hi hem d'agraïr a ella). Cal dir també que va ser un desencert que la Plaerdemavida es posés a fer de portera, les aptituds de la qual a la porteria van quedar en evidència. "T'han fotut un d'aquells gols a càmara lenta, estúpids, de veure entrar la pilota sense fer res a mig metru per hora" li comentava sense recel una companya seva en acabar el partit.

El minuts del final del partit van ser per agafar un atac de cor. Va aparèixer la Conserge -que marca, bandera en mà, el final del partit- i les pvfocates van comprendre a l'instant que o es fotien les super-piles i feien un gol in extremis o perdien el partit. El Desperdiciu -cal dir-ho- es va cagar a les calces. Merda, merda, merda, que s'acabi ja! Que ens el fotràn, que ens el fotràn! repetien amb por tots els nostres cervellets. La defensa, però, va saber aguantar l'embastida i vam poder, finalment, celebrar l'arribada de la conserge amb els crits de Victòria! Victòria!

L'equip va dedicar la victòria a la Túl·lia, a qui va encendre, en finalitzar el partir, unes espelmes al mig del camp formant el seu nom. El públic va posar-se dempeus en solemne reconeixement. A les proximitats del camp, ja es comencen a veure les primeres pintades de suport a la jugadora: Túl·lia recupera't! Túl·lia, et volem al camp!

Dóna gust veure jugar (i guanyar) el Desperdiçiu

Visca el Desperdiçiu!

Visca!

Conseqüències i fitxatges

Després de la lesió de la nostra estimada Túl·lia (fonts oficials diuen que e stracta d'un accident però altres fonts asseguren que hi va haver manipulació per par de les pfocotes), el Desperdiciu de Salònica no ha tardat en moure fitxa i ha confirmat que els últims rumors són correctes.

La jugadora del filial, Patotxa (Arnau Palou) fa el salt definitiu al primer equip després d'haver disputat alguns enfrontaments al llarg de la temporada.

En declaracions en aquest mitjà de comunicació, la jugadora diu: és un honor per a mi, però també una gran responsabilitat ja que el paper de la Túl·lia és i serà fonamental en l'esquema tàctic del DdS. Tot i aixó, ja se sap que el futbol és així, que no hi ha rival petit i que sempre som 6 contra 6. La jugadora tmbé diu que està gratament sorpresa amb la millora que ha fet l'Equip aquestes darreres jornades.

A més a més, Túl·lia va confirmar ahir mateix que estarà els dimecres a les grades del DesperCamp animant a les seves companyes!

Amunt els mugrons!
Visca el Desperdiciu!!
Visca el futbol base!!

Informe mèdic

Els serveis mèdics del Desperdiciu de Salònica, dirigits per la Lluisa "Spirs", han emès aquest matí el comunicat de la lesió de la Túl.lia. La jugadora va perseguir una pilota que se n'anava per la banda de tribuna del camp i amb l'esforç no va adonar-se que estava posant el peu en el "burdillu" del ciment del terreny de joc. Va recolzar tot el pes del seu cos (tia buena!) sobre el turmell esquerra mentre que, aquest, prou feina tenia per veure en quina direcció anava el terra. En el mateix moment del recolzament la jugadora va sentir un crec-crec-croc ("vaig sentir un crec-crec-croc" ens deia ahir a la nit) que els metges van etiquetar com "esguinç del lligament" però que, en paraules no tècniques, nosaltres hem anomenat "turmell-com-una-patata" o "els-cables-del-peu-destrossats". La jugadora haurà d'estar al "dique seco" durant 3 setmanes (3 setmanes bastant claus, tot s'ha de dir). "Quina ràbia! No! No! No!" Cridava a crits la jugadora aquesta nit en somnis.

A nou punts! (jornada 17)

Mentre en altres competicions sense gaire importància el Manchester eliminava el Barça i el Madrid convertia el seu estadi en una plaça de toros per acabar-lo de rematar, la lliga del desperdiciu està més emocionant que mai. La victòria d'ahir a la nit per 7 a 3 deixa el Desperdiciu de Salònica a només 9 punts de diferència amb les pfvocotes que, hem de recordar, encara lideren la lliga. Però ens queden 5 partits i només 3 victòries per atrapar-les i proclamar-nos campiones de la lliga.

Amb el sistema 1-3-1 consolidat el Desperdeciu va jugar uns primers 20 minuts increïbles. Va tallar totes les jugades de l'equip rival i va saber jugar molt oredenadament creant moltes oportunitats i fent 2 o 3 gols (no va quedar del tot clar). Amb aquest marcador les pfvocotes van començar a apretar i les desperdicies van navegar en un parell de jugades seguides deixant els seus genitals a l'alçada de la laringe però sense arribar a marcar. En aquesta conjuntura, deu minuts de resistència més tard, la Túl.lia va rebre un atac violent per part de la Desper-ball que la deixava a la banda sense poder continuar. Estem a l'espera del comunicat mèdic per conèixar l'avast de la lesió.

El turmell de la Túl.lia va aturar el joc 5 minuts i a la represa una pfvocota va passar a jugar amb les desperdicies. El joc de les desperdicies es va desorganitzar una mica però les pfvocotes es posaven nervioses i, just quan semblava que podien atrapa-nos en el marcador (3 a 3) les desperdicies van reaccionar i van fer 4 gols.

7 a 3 i la lliga a 9 punts !!!

Visca el Desperdiciu !

Promiscuitat golejadora (jornada 16)

La jornada 16 ha estat una de les millors pel Desperdiciu de Salònica. La segona visctòria seguida de l'equip (7 a 3) posa de manifest que l'equip ha fet un canvi de mantalitat i està decidit, efectivament, a guanyar la lliga. Informacions recents han revelat que no només és possible empatar la lliga i guanyar-la per "golabaraix" sinó que es pot guanyar per 3 punts de diferència; cosa que vol dir, també, que encara podem empatar un partit i proclamar-nos campions.

Però deixem els "numbrus" i remarquem el gran paper que van fer les 6 jugadores convocades el dimecres. Un joc intel.ligent i efectiu acompanyat de l'entrega i la predisposició d'esperit necessària per realitzar una golejada sense precedents que segur que serà recordada.

Visca el desperdiciu!