A falta de 4 jornades per la finalització de la lliga (les autoritats han informat que hi haurà partits fins el dia 18 de juny), el Desperdiciu es posa a 3 punts de la lliga amb una victòria in extremis (4-3)
Hem de confessar, primer de tot, que el nostre mitjà (que s'ha comportat amb absoluta professionalitat i objectivitat durant tota la temporada) no va poder ser present a l'encontre durant la primera part. El nostre cronista, amb solideritat amb la Túl·lia, va pujar caminant i coixejant a l'estadi de futbol i, com era d'esperar, va arribar tard.
La primera impressió no va ser del tot bona. Un equip esberat, cansat i desorientat (i esbroncat!) afrontava l'encontre sense moral ja que perdia per 1 a 2. Desconeixem les circumstàncies que van portar l'equip a tals extrems però vam poder veure que fins i tot la suor de les jugadores tenia un altre color. Les pfvocotes atacaven una vegada darrera l'altra i les nostres noies no podien fer més que contra-atacs i jugades aïllades que no arrivaben a bon port. Per si això no era poc, a 10 minuts del final es va produïr la desperdiciada de la jornada amb un gol en pròpia porta que posava la cosa molt difícil i la lliga a 9 punts.
Però l'equip va reaccionar, va deixar la dinàmica navegadora i va començar a construïr. Va enfortir el mig del camp, va coordinar bastant bé els relleus (les energies de l'equip) i, amb cosa de pocs minuts, un raig d'energia que empenyia l'equip amunt es va traduïr en un golàs de Plaerdemavida que injectà la moral necessària per replentejar els minuts finals.
Les pfvocotes van anar avall, es van desorganitzar i van heretar el joc de jugades aïllades (potser més perilloses que les dels desperdicius però sense resultats més enllà d'un xut al travesser). El desperdiciu va anar amunt, va suar i córrer com poques vegades se les ha vist i en una jugada a la banda, després d'un córner, la Britnispirs va fer el xut de la seva vida (fins aleshores) enviant una potent pilota a la creueta des de fora de l'àrea i gairebé sense angle. Es veia que el tercer era a prop. Dit i fet, en un minut la mateixa Britni feia el 3 a 3, resultat que (s'ha de dir) totes vam firmar en aquell mateix moment.
Però el millor encara havia de passar. Uns minuts d'agonia més tard la dona-xiulet-final apareixia per la rampa quan la portera pfvocota tenia la pilota a les mans. No va voler aturar el partit ("no parem! seguim!", cridava) i va enviar una pilota gairebé a la nostra àrea. Totes les pfvocotes (portera inclosa) van abandonar les seves posicions per pujar a l'atac i buscar l'empat. Però la Britni va tallar la passada i va engaltar una "volea" des del nostre camp que va fer una "baselina" a la portera contraria posant el 4 a 3 definitiu al marcador. Increïble!
L'heroïsme de la Britni és indiscutible i va pal.liar la desmoronada que havia causat amb els seus crits. Tot i així, és importantíssim fer-nos ressò de l'actitud de totes les jugadores els últims 20 minuts. Les bandes, amb la Trini i Plaerdemavida, van funcionar amb energia i decisió. La Patotxa es va fer la reina del mig del camp. La Isabeló va ser contundent i va mantenir el resultat dels contrincants permetent la remuntada de l'equip. La Chispita allunyava el perill i molestava a davant i, ho hem de mencionar, l'afició a la banda va ser decisiva; cada cop que una pfvocota s'acostava li recordava a cau d'orella... "perdreu la lligaaaaaaaa..."
Visca el desperdiciu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada