Després d'una temporada amb moltes baixes, els club desesportiu Desperdiciu de salònica tornarà en breu als terrenys de joc.
La passada temporada el nostre equip va acabar en un meritori 4rt lloc. És per això que el passat dia 25 d'Agost vaig tenir una revelació divina.
Eren les 20h del vespre i jo com cada dia 25 em disposava a veure un capitulet de perdidos al meu ordinador. Recordo que feia molta calor i anava pràcticament en pilotes ( de fet aquells pantalonets del pijama d'estiu que portava el meu pare l'estiu del 73 em deixaven un colló i part de l'altre al descovert, per tant podriem dir que anava ensenyant picarols ) es feia fosc, els ratpenats volaven baix i la meva veïna cridava com una boja perquè la Yessi havia dejao lah bragas susia ensima der televisó
-Ehque mira que ere warra hija!!!!!! Deia la mare tot ensenyant les calçes de la jessica.
De sobte em van entrar moltes ganes de menjar i vaig baixar a explorar la nevera. Mentre estava intentant agafar una mica de pernil dolç per enganyar una mica el poc gust que tenia l'arròs bullit que havia sobrat del migdia ( Ja feia un parell de dies que per causes que ara no vénen al cas tenia la panxa remoguda ), aquell plat de paella de fa una setmana va fer un moviment extrany. Espantat vaig quedar-me fixament mirant la gamba que quedava en aquell plat d'arròs.
Només van haver de passar un parell de minuts fins que aquella gamba va fer un cop de cua i es va anar fent cada cop més gran, llavors va ser quan vaig tancar la never d'un fort cop i volent fugir d'allà vaig ensopegar amb el cable del carregador del telèfon nou que havia comprat al carrefour per només 16 euros, i això que tenia càmera, internet, jocs, güifli, xefli, 3g, microsomtronky, i fins i tot , i això si que em va sorprendre de debó, podies trucar.
Bé la cosa és que vaig caure al sofà quan de sobte la porta de la nevera s'obrí i vaig anar veien com en surtien unes pinçes gegants. Era ella.
Sense deixar-me ni parlar va agafar el mandu de la tele i va apretar els sigüents numeros 4 8 15 16 27 42 i va apretar enter.
El menjador es va il.luminar i a la pantalla de la televisio van aparèixer totes les meves companyes d'equip.
Gols en propia porta, cantades del porter, de la defensa, gols cantats i desaprofitats per una excessiva patositat dels davanters etc...
De cop ella va aixecar les antenes i em va dir:
- Estem aki per ensenyar-te el camí
- Esteu? tu i qui més? quin camí? què està passant?
- Doncs noslatres dues.
Llavors vaig començar a escoltar:
Roooosaaaaa d'abriiiiiil
moreeeenaaa deee laaaa seeeeerraa...
El virolai.
I de dins de la llar de foc aparegué ella tota negreta i bén plantada.
Quan les vaig tenir a totes dues al meu davant vaig entendre que allò no era un somni, que allò era molt real.
La Montse em va començar a donar lliçons de jugades a pilota parada, regats impossibles, passades amb pressisió.
Finalment es van aseure al meu costat i fent aparèixer una bossa gegant de patates xips vam pasr-nos hores i hores mirant partits del Barça i rodes de premsa del Pep.
Quan la sessió de video havia acabat les dues em van mirar i amb unes cares seductores em van dir que jo era l'escollit i que si ja que hi erem podiem fer un trio.
Llavors tot va anar molt ràpid. Els llums del menjador es van apagar de cop i vaig sentir un soroll molt fort.
De cop em vaig trobar assegut a la tassa del water llegint un Lecturas.
I fins avui no m'havia atrevit a explicar-ho a ningú.
Noies!!!!!! elles són les que ens guiarant a la victòria final.
Ho faran.
Ja ho crec que ho faran.
Un redactor en hores baixes en unes hores no molt altes
per un equip que va a deshores.
Gerard Mañosa Berenguera. Geri. Britnispirs o com em vulgueu dir.
Llama a tus amigos de PC a PC: ¡Es GRATIS! Pruébalo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada