Inmersos en el context de crisi econòmica que colpeja brutalment la nostra societat, uns quants integrants del Desperdiciu de Salònica (altres ja feien el cigarret de després) van dedicar-se, en acabar el partit, a buscar una pilota que s’havia perdut en unes zones pantanoses dels voltants de la nova Creu Alta. Sense pensar-s’ho ni dos minuts van agafar els ganivets, van treure’s la samarreta per donar-hi un to heròic, i van endinsar-se entre les herbes. Ja havien passat més de dues hores (van calcular-ho mirant la posició de les estrelles), quan un integrant, sense identificar, dels Llumillos va sortir de darrera un arbre i va clavar un pinxo de carn de porc adovada, a l’ull de la Jugadora num.10 “Cleopatra”. En sentir els crits de dolor, l’equip complet del Desperdiciu, els que feien el cigarret també, van córrer amb els ulls injectats de ràbia disposats a deixar-s’hi la vida per salvar el seu company. Ja era massa tard, l’agresor havia marxat. En un gest evident de companyerisme i esperit d’equip, les jugadores del Deperdiciu van agafar en braços al liciat, i van portar-lo corrents fins a l’Hospital. Algú va posar amb el móvil la cançó de Carmina Burana, pensant ja en les futures pel.licules que es faran sobre el tema. Enmig d’una inmensa expectació, el metge va sortir i va esperar que es calmés aquell rebombori… Les seves paraules textuals van ser: “esto no es nada, hay una pequeña lesión en la córnea que se va a curar con el paso de los días, i con esta pomada que le va a poner el ojo borroso tres veces al día”. I això ho afegeix la Cleopatra: “no es nada, però después de casi 2 horas esperando en la ciudad vecina toca bastante los cojones”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada