On estaves jugant!? Ah... No ho sé...

El Desperdiciu de Salònica encadena la segona sopa de marisc consecutiva i rep una golejada Chunga de 13 gols (13-3), després de l'ensopegada cítrica de la setmana passada. L'equip ha d'afrontar un final de lliga complicat, amb compromisos difícils i haurà de ser capaç de vèncer els crustàcis de fora i superar l'olor de peix de dins.

L'últim partit va ser una mostra bastant il·lustrativa d'on som a aquestes alçades de temporada. El rival era molt fort, dur, tècnic, amb un porter que ho parava tot, i ens visitava després de guanyar 10 dels 12 partits disputats i de golejar per 13 a 3 (no sé si us sona el resultat) els mateixíssims Cítrics (2ns a la classificació). De manera que es podia esperar que s'escapessin els punts. Però el nostre equip és capaç de tan bones coses que posem la il.lusió i les espectatives molt altes i les caigudes, després, són molt fortes. És precisament en aquestes altures on, de tant oxigen que volem agafar, ens acabem ofegant. En sabem molt! Moltíssim! Hem millorat molt! Moltíssim! Hem guanyat una lliga i vam començar la temporada sent el rival a vèncer! Però mentre els altres equips treballaven per millorar, nosaltres ens hem ofegat a l'aire i hem acumulat decepcions i ressentiment. No sabíem on érem. Per això, durant el partit, els canvis a la banda es produeixen al so d'aquest "-On estaves jugant? -Ah... No ho sé..." i, per tot això, pel que hem millorat i pel poc que sabem on som, som el segon equip més golejador i el segon equip més golejat de la taula. Tenim el millor i el pitjor. 92 gols a favor i 92 gols en contra. Arribem on gairebé ningú arriba però no ens movem de lloc. Anem i tornem. Balanç: zero gols, cinquens a la classificació. Juguem millor que mai, però perduts com sempre. Ens enfrontem als primers classificats, l'equip més fort, amb dues baixes importants (Plaerdemavida i Xispita), una Britnispirs gairebé sense genolls i una Túl.lia a mig gas recuperant-se d'una lesió important, i ens posem 2 a 0 per davant al marcador, amb un inici de partit molt bo i jugades espectaculars. Ens posem el llistó tocant a l'olimp i ens llancem sense paracaigudes. Ens fan gols, ens descoloquem i perdem de vista on som, contra qui juguem, el to que hem d'oferir i, per damunt de tot, que hem d'estar units, com quan comença el partit, com quan comença la temporada, com quan va començar el Desperdiciu. Units, treballant, rient i millorant. Com fins ara. Només així tornaran els títols i les victòries èpiques (com la dels Chunguitos aquest gener, sense anar més lluny).

Noies, aquesta crònica no és una crònica del darrer partit. Aquesta és una crònica anunciada del final de temporada que ens espera. L'objectiu: recuperar el to, les ganes i el toc; pujar llocs a la classificació i demostrar que som els millors de la LEFA. Els millors per com juguem, els millors per com ens ho passem, els millors perquè sabem on som, els millors perquè la LEFA ens l'hem inventat nosaltres collons!, els millors perquè tenim títols i història, els millors perquè som l'equip més catxondo, els millors perquè sempre hem tingut públic a les grades, els millors perquè adorem una puta gamba, els millors perquè estem a punt d'arribar als 100 gols, els millors perquè hem jugat partits fent olor de wisky, els millors perquè de la nostra cantera han sortit jugadors que són a Londres i a Bristol, els millors perquè ens posem noms de nena i juguem contra aparells locomotors de tamanys inescrutables. Els millors i prou. Els millors perquè orgullosament ens diem Desperdicius.

Queden 5 partits de lliga. La setmana que ve descansem. Jornada de reflexió. Desprñes hem de jugar contra l'Assemblea, contra la República, i contra l'Assamblea un altre cop. Suficient per posar-nos quarts a tocar dels Llumillos. Després juguem contra els Llumillos mateixos. Si aconseguim el to, els guanyarem i també els passarem. I, finalment, tenim l'oportunitat, a la darrera jornada, de demostrar qui som contra els Cítrics. I no serem qui serem per guanyar o perdre, sinó per com guanyarem o com perderem. I guanyarem! Ahúu!

Visca el Desperdiciu de Salònica!