dijous, 9 de juny del 2011

A la semifinal!
















Era un partit a vida o mort i les nostres estimades jugadores van complir sobradament amb el seu deure.

Després de mig Virolai cantat ja al terreny de joc, amb tots els efectius disponibles, les grades a rebentar, la Redona vigilant-nos des del cel (i des del twitter @redonaviladema) i desafiant també la meteorologia va començar el primer partit a cara o creu pel DdS.

Toc, toc, toc i toc. Els primers minuts del partit van ser de control pràcticament absolut per part de les nostres jugadores, que en un tres i no res van ser capaces de plantar un 3 a 0 al marcador. L'alegria continguda per part del públic i del propi President es van enllaçar amb els primers canvis a la banqueta.

Forces noves, però també un punt de desordre i una boníssima reacció de l'AJS va permetre que, al cap d'uns minuts el marcador presentés un just 4-4. Menció especial per el gran gol de a nostra, mai prou estimada Cleopatra, a la seva propia porteria.

El partit va seguir amb intensitat, alguna falta fora de lloc, algún penal que es converteix en còrner(sí, seguim sent germanetes de la caritat encara que ens hi juguem el coll) i una estona després un gol de la nostra estimada Pledmvda (segons la seva samarreta) amb una efusiva celebració. D'aquesta manera el DdS es tornava a avançar al seu rival.

I la glòria. A pocs minuts del final, una intensitat mai vista, una afició sense precedents, un toc digne dels déus, una triangulació que ni el Barça del Pep sumant-li el de Holanda Mecànica i el Brasil de Pelé han fet possible i dos gols més per donar la tranquilitat van acabar donant el resultat final. Un merescut 8-5 que dona el bitllet per a les semifinals de la primera edició de la Copa de Ses majestat Disbustos. ( A la foto, la celebració)



PD: la premsa rosa del dia explica que la celebració va acabar a altes hores de la nit a una piscina propera al camp, però això ja són figues d'un altre paner.