S'havien jugat fins a 4 jornades de lliga i el Desperdiciu encara no havia pogut tastar el gust de la victòria. Mai no ho hem amagat aquests darrers dies: certament, hem passat una petita crisi. Però ja aleshores vam publicar i amenaçar que, com l'au fènix, tornaríem d'entre les nostres propies cendres. El Desperdiciu s'ha imposat aquesta jornada 5 amb un contundent resultat de deu gols de diferència contra una debilitada Assemblea de Joves que ha caigut en el darrer lloc de la classificació. Saltem del 8è al 6è lloc i ens col·loquem a 2 punts del tercer lloc de la taula. Per altra banda, i el més important, recuperem el joc i aquella xispa que ens feia ser el segon equip més golejador de la temporada passada. Per completar les bones notícies, la Xispita i la Britnispirs van retrobar-se amb el gol aquesta temporada i vam poder veure de nou la Isabeló, que havia estat apartada les dues últimes jornades. Les nostres jugadores de camp s'han posat les piles i han donat un gir a l'equip, ja que fins ahir només havíem pogut destacar les intervencions de la nostra portera Gertrudis, fins i tot el nostre darrer rival en parlava en la seva crònica, jugadora a la que cedim la paraula per completar la nostra:"Espectaculà partit ahir! Un ressorgir brutal en la nit màgica d'ahir. Molts es pensaven, inclosos els innocents de l'AJS, que les desperdiciades jugadores redonistes estaven ja acabades i destinades a ocupar l'última plaça de l'engraellat perpètuament; doncs NO! Quina força vem demostrar ahir! Quina sortida en tromba! Quin esperit d'anar-hi! Quina adrenalina! Quin orgull! Quina testosterona! Quina tècnica acurada! Quin "descaru" al encarar els rivals en u contra u! Quina potència! Oju! Però amb seny i control! Perquè, ull! Ja ho deien en un anunci de pneumàtics: "potència sense control no sirve de nada" eh! Aaaaaaaaaaaaah!!! ja ho veuen! Quina passada companys! Sembla mentida... anàvem tots encocats o què? Molt bé nanus, a seguir així. Ara ja em fotut la campanada, per tant, ull, ara els nostres futurs rivals ja no aniran tan confiats com els d'ahir que no van tenir-nos en compte i, per tant, hem gastat el nostru comodín de la sorpresa... i ben invertit que va estar... Però ara això s'ha acabat. Hem d'anar en serio a per totes i mantenir el nivell sense especular, que és el que sempre ens perd i, ahir, no ho vem fer i ja veieu el resultat. No hi ha rival petit, ni victòria prou gran! A per totes mal parits!"
I amb aquestes belles paraules ens acomiadem fins la propera. Visca el Desperdiciu de Salònica!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada