MVP

El Desperdiciu de Salònica sempre ha cregut en l'educació en els valors i per això sempre ha apostat per les seves jugadores moralment més ben dotades per a representar-nos en la capitania. És per això que, coincidint amb el 4t aniversari de l'equip, que celebrarem el dia 12 de desembre, i amb el permís de la Isabeló, que ens ha marcat el camí de l'ètica de l'equip durant aquests 4 anys, Plaerdemavida assumirà el rol de capità després de proclamar-se definitivament MVP i "EmBiPi" (Emo, bisexual i Pixapí) aquest diumenge. A part d'haver-se convertit en una jugadora imprescindible tècnica i tàcticament a l'equip i la màxima golejadora, Plaerdemavida ha aportat la intensitat i la força física que faltava i ha engegat campanyes per encomanar-ho a la resta de jugadores de l'equip, com deixar de fumar o convèncer-nos que hi ha una relació directe entre entrenar-se i el rendiment posterior al terreny de joc (alguns encara en tenim dubtes). Plaerdemavida és la cara de l'optimisme, la intensitat en el joc i la força de voluntat i, més que mai, la MVP de l'equip.


.

El cop final el va donar el diumenge a Colera (Portbou) on ens vam plantar a les 8h del matí, ni més ni menys perquè corrés una mitja marató de 21km, amb un desnivell acomulat de 1300m. Aquí el veiem una mica abans de posar-se les malletes per sortir a córrer, en un bar de Colera, intentant esmorzar sota la mirada agobiant de les càmeres i la munió de dones sexis que s'enganxaven al vidre arrossegant-se amb les calces humides per aconseguir un autògraf del nostre campió.

Així, amb aquest petit reportatge, retem homenatge a la jugadora més vaulosa de l'equip i li desitgem un bon regnat (rollo MissDesperdiciu), esperem que ens faci guanyar tants títols com la darrera capitana.

Aquesta és la pinta que feia abans de començar a córrer el recorregut de 21km que va completar en 2h i 34min, després de superar un total de 69 corredors (en sèrio). Plaerdemavida va situar-se voluntàriament en les darreres posicions de la sortida i va arribar en el lloc 40 d'un total de 109 corredors. A la imatge inferior podeu veure la pinta ferotge i impiadosa que feien els seus rivals (fins hi tot l'angelet ros que hi ha a l'esquerra de la imatge, de cames gràcils i encisadores però endimoniada a la pista de muntanya). A l'arribada, lluny de tornar sense ànima després de l'esforç, encara va voler regalar-nos un esprint final que va meravellar l'afició. Finalment, en motiu, també, del seu 25è aniversari, vam acabar la jornada amb un dinar de "luju" a un restaurant empordanès.

Felicitats Plaerdemavida!