U dos u dos u dos u dos...

Victòria! Victòria! Victòria! El Desperdiciu torna a puntuar merescudament després d'un novembre com un desert en el que no havia pogut sumar ni un punt. Des del 24 d'octubre, concretament, l'equip només havia baixat llocs a la classificació.

Els Desperdicius han començat intensos, s'han mantingut intensos i només s'ha notat el cansament els darrers minuts, quan el marcador ja lluia un merescut i treballat 4 a 0. Instants finals en els que l'equip cerveser ha aprofitat per fer dos gols.

Després del partit tots els membres de l'equip llagosta
van brindar amb  cervesa per la victòria

Dotze del dotze del doze, doncs, u dos u dos u dos, lluny d'acabar-se l'existència, és la data en què ens retrobem amb la victòria. U a dos, dos a quatre, sumem i seguim!

Per acabar, menció especial a l'equip cerveser, l'Aston Birra CF, que en la seva primera participació a la LEFA ja s'ha guanyat sobradament el respecte dels companys feungolistes i de l'organització. Futbol i, sobretot, molt sentit de l'humor que es respira al seu blog, a les xarxes i als terrenys de joc.

Imatge del secretàri tècnic de l'equip celebrant la victòria
després del sopar oficial.
Aquí les jugadores ja dormien que l'endemà tocava entrenar.
 

Reflexió post-partit DDS-Trepa: "Som casi bons"

Bé doncs dimecres passat dia 5 de Desembre nou partit dels despers i nova derrota, però, també novament, aportant bones intencions, bones jugades, bona imatge, però de nou, no va ser suficient.

El partit es va jugar com a local a l'Olimpia marcat per un fred intens.

La banqueta dels trepaires repleta de suplents de gala amb els pulmons a màxima capacitat i rendiment ansiosos per sortir a fer gols; a l'altre banda del camp, no gaire lluny, 3 recanvis roig-i-negres abrigats fins a les orelles amb el nòrdic respirant amb dificultat però també amb molta il·lusió per saltar sobre el ciment.

Durant forces minuts es va mantenir el marcador a 0 per ambdós costats, la igualtat aparent imperava a l'ambient.

Van caure gols en les dues direccions però el partit seguia igualat amb virtuoses jugades trepenques i defensa fèrrea i contundent per part dels redonistes. Això va reduir els contraatacs juvenils i va a judar a contenir el marcador rival.

No va ser fins als suposats 3/4rts de partit que els jugadors despers es van desfer qual un ninot de neu a la casa de Gandia Shore faria i aleshores les internades trepelles sí que van aconseguir el seu fruit; marcant diferències impossibles d'assolir en el marcador.

Vem marxar del camp amb el cap ben alt, sabent que havíem fet tot el possible i jugant tan bé com podem i sabem.

Simplement, el rival ha va ser millor.

No es pot il·lustrar millor aquesta sensació que amb les declaracions de Madame al final del partit: "Ostia puta nois, és que som casi bons!"

Ens quedem amb això, amb el CASI guanyem algun dia.

Falut i èxits! ... o no.

Personalize funny videos at Bombay TV by Graphéine - design logo