divendres, 16 de maig del 2008

Imparables! (crònica 18a jornada)

Només hi ha un possible titular per definir el que està passant a Can Desperdiçiu: IMPARABLES!

Així, en efecte, és com ha titulat unànimament tota la premsa esportiva la úlitma victòria del Desperdiçiu de Salònica (3-2). L'equip encarrila la quarta victòria consecutiva i es posa a només 6 punts del seu etern i únic rival. El partit va estar precedit d'una gran incertesa degut a les condicions meteorològiques. Les especulacions sobre si es jugava o s'anul·lava el partit van durar fins a l'últim moment. Una pluja feble però constant amenaçava amb impedir el partit. Finalment, però, després d'inspeccionar detingudament el terreny de joc (una part del camp estava inexplicablement molt més mullada que l'altre) i de passar-hi amb urgència una super-pala-de-treure-aigua, la jornada es va donar per bona i el derbi va començar.

Malgrat la importantíssima baixa de la nostra estimada Túl·lia, l'equip va estar a l'alçada de les circumstàncies i no va defraudar l'abundant afició que amb paraigues però alegres s'havien desplaçat fins al camp. La defensa, tret d'algun petit moment en què va fer aigues, va tornar a mostrar-se ferma i lluitadora (la gran conquesta de l'equip ha estat saber veure que la clau estava en la consistència de la defensa). Cal remarcar el talent que va demostrar posseïr la jugadora que substituia una de les nostres baixes, la Carleta, que, tot i estar molt engostipada, va deleitar-nos amb algunes fantasies al mig del camp. Com ja és habitual, la Britnispirs, ja recuperada del mal tràngol que la premsa rosa li va fer passar al descobrir-se la seva relació amb un pfvocta, va tornar a ser la inspirada golejadora de l'equip (2 dels 3 gols els hi hem d'agraïr a ella). Cal dir també que va ser un desencert que la Plaerdemavida es posés a fer de portera, les aptituds de la qual a la porteria van quedar en evidència. "T'han fotut un d'aquells gols a càmara lenta, estúpids, de veure entrar la pilota sense fer res a mig metru per hora" li comentava sense recel una companya seva en acabar el partit.

El minuts del final del partit van ser per agafar un atac de cor. Va aparèixer la Conserge -que marca, bandera en mà, el final del partit- i les pvfocates van comprendre a l'instant que o es fotien les super-piles i feien un gol in extremis o perdien el partit. El Desperdiciu -cal dir-ho- es va cagar a les calces. Merda, merda, merda, que s'acabi ja! Que ens el fotràn, que ens el fotràn! repetien amb por tots els nostres cervellets. La defensa, però, va saber aguantar l'embastida i vam poder, finalment, celebrar l'arribada de la conserge amb els crits de Victòria! Victòria!

L'equip va dedicar la victòria a la Túl·lia, a qui va encendre, en finalitzar el partir, unes espelmes al mig del camp formant el seu nom. El públic va posar-se dempeus en solemne reconeixement. A les proximitats del camp, ja es comencen a veure les primeres pintades de suport a la jugadora: Túl·lia recupera't! Túl·lia, et volem al camp!

Dóna gust veure jugar (i guanyar) el Desperdiçiu

Visca el Desperdiçiu!

Visca!