la història que us haig d'explicar no és -malgrat que el cor encara em bategui amb desmesura i em tremoli el pols- una història extraordinària. S'entronca amb les experiències que la Britnispirs i una servidora, Plaerdemavida, ja us han comunicat anteriorment. Sí, he tornat a rebre un missatge diví de la Redona.
Això és el que va passar:
L'àpat fou abundós. Com que estava sol a casa i el ventre em rondinava de fam, vaig decidir d'expoliar la nevera de casa.
Vaig fer rovellons, un arròs de ceps i, per donar un bon contrapunt, un platet de gambes a l'all. Endrapava amb passió, delitant-me en cada una de les cullerades que feia, quan, de sobte, vaig sentir un petit murmuri -paraules dites en veu baixa, que jo no sabia entendre- que provenia del plat marí. Vaig parar l'orella i aquests foren els mots que em van ser dits:
-Hola Plaerdemavida, no t'espantis, ja saps en nom de qui parlo... Fes-me un favor, allunya't una de mica del plat, que ara em posaré a flotar en l'aire i no voldria tacar-te d'oli...
Vaig obeir, em vaig enretirar, i ella prosseguí:
-La Redona està molt contenta de vosaltres, de la Britnispirs, de la Castanyera, de l'Isabeló, i de tu, Plaerdemavida. Heu salvat el bon nom del Desperdiçiu al Saballut de Ferro, quan justament semblava que la cosa havia d'anar-se'n en orris. Us té com als seus millors devots i no puc amagar que sent un punt de recel cap als altres desperdiçius, que van estar a punt de deixar-vos penjats en la sagrada competició del Saballut. Des del cels més alts, la Redona va observar amb il·lusió i orgull la vostra gesta. I m'ha dit que, en recompensa pel tant bon paper que vareu fer, aquest any vetllarà especialment per vosaltres, i us durà sort. Us donarà tota mena d'èxits en matèria d'amor, d'estudis, de treball. Una prova d'això és que una de vosaltres, la Britnispirs, ja gaudeix de la recompensa que la Redona li ha atorgat.
Quan va acabar de dir això, la gamba va emetre un soroll estrany, com d'ennuegament, i va caure morta al plat. Mirant-la més de la vora vaig descobrir que la pobra s'havia escanyat amb un tros d'all.
Semblaria que els missatgers divins haguessin d'estar al marge d'aquests accidents mundans, però, fet i fet, el redonisme no és una d'aquestes religions polides que tenen àngels brillants i déus amb corones d'or... amb això vull dir que la gamba missatgera va fer honor a la seva religió i va morir d'una manera ben escaient i ben santa, com una autèntica desperdiçiu.
Aquestes són, senyores, les paraules que em foren dites i la lliçó que em fou donada.
Visca el Desperdiçiu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada