Jo també us vull comunicar un fet sorprenent. Ahir mateix, estava menjant un plat de paella quan, de sobte, una gamba del plat va moure les seves pinsetes i em va dir amb un to oracular:
-Roger, escolta amb atenció el que t'haig de dir!
Jo vaig fer un bot, esporuguit, i ella va prosseguir:
- Sí tu, tros de quòniam, tens un repte molt important a afrontar.
I jo, tot ingenu -com si no fos un dels més fidels seguidors del redonisme i no estigués acostumat a veure com les gambes es posen a surar a l'aire amb música solemne de fons (i si no, mireu les verídiques escenes de La imatge divina)- li vaig respondre:
- Ets tu qui em parles, oh gamba del meu plat de paellla!?
- Sí, sóc jo... incrèdul, home de mala fe, escolta'm bé: aquest setembre hauràs de complir un repte molt important pel futur de la humanitat...
El meu cor bategava, el meu cos suava de por...
- Has de posar-te en forma per començar la temporada del Desperdiçiu. Has d'eliminar tot el rom, tots els gintònics, tots els Jack Daniel's, tots els wiskys escocesos, totes les ampolles de vi, totes les cerveses, tots els conyacs....
Però la pobra missatgera de la Redona no pogué acabar la seva exhortació. El seu cap, amb els ulls tancats i inerts, caigué sobre un grapat d'arròs, mort, extenuat. La missatgera morí. Jo crec que perquè no se sentia amb cor d'enumerar tots els licors que he begut aquest agost. Però el seu missatge roman en mi i m'assenyala el camí...
És per això que jo us demano a tots vosaltres un petit esforç, que crec que està en consonància amb les sagrades paraules de la gamba del meu plat de paella:
Fills meus, abans que l'agost no acabi, beveu, siusplau, beveu amb passió, perquè a mitjans de setembre ja hem d'estar preparats per a oferir victòries a la Redona... Ara encara no és tard, ara encara hi som a temps... ara encara podem exhaurir les existències de wisky de la ciutat. Amén!
I això és, resumidament, el que em va passar ara fa poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada